miércoles, 22 de junio de 2016

Recors i melangia

.

                                                                             RECORDS I MELANGIA


M’agrada sentir la brisa de marinada.
L’olor de la primavera, i les orenetes,
que alegres xisclen al volta’n dels arbres
i busquen lloc on fer-hi estada.

M’acosto tot seguit a la finestra.
Quin plaer em dona el fullatge novell,
verd, color d’esperança
que remou sota la pell.

Vindrà l’estiu, la quitxalla jugarà a la plaça.
Recordo la meva infància. Oh, Senyor!..
jo, també allí hi era
més, ara sols queda l’enyor.

Seguirà l’altra estació del cingle.
La tardor... i les fulles presumides,
canviaran de color
perquè son donzelles presumides.

Ja no en queda ni una...
Les gelades del hivern han vençut,
troncs grisos, paisatge trist
silenci, records i melangia.

Mª Isabel Civit.

Seguidores

cosas

ACARICIANDO MI PIEL

ACARICIANDO MI PIEL
ROSA

Archivo del blog

Datos personales

Mi foto
MONTBLANC, TARRAGONA
Con una inmensa atracción hacia lo desconocido