sábado, 2 de abril de 2011

UN BELL RECORD

L'esperança mai es mor
malgrat que de tú no en se res,
jo guardo el bell record
del ahir sense el després.

La saleta on solíes rebre'm
per ofrendar la rosa,
fa anys que espera altra cop veure'm
abrasar el teu cos alegre i ditxosa.

No reten rencors en el meu cor
ni tan sols un mal pensar,
deixo lliure aquell amor
que volei com el pinsà.

Derà que l'amor era el tot
i que mai m'ha deixat,
per aixó batega el meu cor
d'un bell record no oblidat.

Mª Isabel Civit.


Mª Isabel Civit.

Seguidores

cosas

ACARICIANDO MI PIEL

ACARICIANDO MI PIEL
ROSA

Archivo del blog

Datos personales

Mi foto
MONTBLANC, TARRAGONA
Con una inmensa atracción hacia lo desconocido