sábado, 26 de diciembre de 2009

La Paula i els seus regals



Revoltosa com la Paula ni havien poques. A clase mai parava i la profesora ja no sabía que fer amb ella. A casa seva passaba igual. Els seus pares eren unes persones educades  per tant com us podeu imàginar no estàva mal criada.
Però si una cosa tenia la Paula era la bondad desbordada vers tot-hom. Potser massa degut a la deva edad ja que tant sols tenía dotze anys. Les seves amigues encara que també eren bones no com ella pel fet de que mentres les nenes pensàven en estudiar i després jugar, ella la paula el seu pensament era per les pobres persones que existeixen en aquest món.
Mare?.....perqué no adoptem uns nens i així podriem compartir-nos les joguines?. I així amb tot. Un dia per una cosa i un altra et sortia amb un demanar coses impossibles per els seus pares.
Varen passar els anys i la paula continuava bona igual, o potser mes. Les persones que estàven en contacte amb ella a vegades pensàven que alguna cosa passaria, i així va ser.
Després d'acabar la carrera de magistrada var acomiader-se de tots, agafá les maletes i va marxar cap a terres llunyanes, aquelles en que tant habia sommiat, les dels pobres, les de la fam.
Contenta i feliç veia com altres persones es benificiaven de la seva ajuda desinterassada ensenyat als mes pobres. En certa manera va ser com si hagués repartit per els nens pobres de tot el món una habitació plena dels millors regals.
La pau estàba en ella.

Mª Isabel.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Siempre es un placer agradecer los comentarios de quienes visitan mi humilde Web.

Seguidores

cosas

ACARICIANDO MI PIEL

ACARICIANDO MI PIEL
ROSA

Archivo del blog

Datos personales

Mi foto
MONTBLANC, TARRAGONA
Con una inmensa atracción hacia lo desconocido